Dia Internacional de la Infermera
L’International Council of Nurses demana invertir en infermeres per reduir la despesa sanitària i crear societats més sanes i resilients econòmicament.
El COILL, com a membre del Consell d’Infermeres, s’adhereix a la petició i demana que Catalunya incorpori, al menys, les 17.000 infermeres que necessita per assolir la ràtio europea; i “solucionar el dèficit històric de professionals a les comarques lleidatanes”.
Els diners són diners i res més. Tant és si són molts o són pocs; o que estiguin a la butxaca, al moneder o al banc. I és que els diners són res fins que fan la seva funció: gastar-se. De gastar també se’n pot parlar i filar prim per arribar a diferenciar entre gastar i invertir; i d’això tracta enguany el lema escollit per l’International Council of Nurses (ICN) per commemorar el Dia Internacional de la Infermera d’aquest 2024: “El poder econòmic de les cures”.
Diu l’ICN que “invertir en infermeres és clau” i estableix una interdependència entre el benestar de les persones i l’aportació de les infermeres. Una assistència que l’organització internacional situa al nivell més alt possible de salut perquè “aspirem a una societat que no només estigui lliure de malalties, sinó que també promogui el benestar positiu i, per això, les infermeres són indispensables”.
D’aquesta evidència neix la “Cadena d’inversió en infermeria, prosperitat i pau” una cronologia que mostra gràficament com la inversió eficaç en la professió és la base de resultats millors per a les persones ateses, comunitats pròsperes, societats més fortes i economies més sanes. La cadena mostra com “una inversió en Infermeria ben pensada produeix una cascada de beneficis socials que es combinen per enfortir la unitat social, promoure la pau i cultivar el creixement econòmic que és la base d’una societat resilient i pròspera”.
I és que l’increment de les dotacions infermeres en 1%, augmentaria l’esperança de vida de la població mundial en un 0,02% en néixer i en un 0,08% als 65 anys (Liu & Eggleston, 2022); i per cada any d’esperança de vida adulta en etapa productiva incrementat, el creixement econòmic s’apujaria un 2,4% (Ridhwan, et al., 2022).
A més, diversos estudis estableixen una relació directa entre l’augment de les dotacions infermeres i l’estalvi de costos per al sistema de salut. Per exemple, una dotació hospitalària d’1/4 (infermera-persones ateses) permet una millor qualitat de cura i una més ràpida recuperació que es tradueixen en un estalvi de 117 milions de dòlars per any i, el que és més important, evita la mortalitat en 1.595 èxitus (Lasater, et al., 2021).
Aquest impacte de la inversió en infermeres i la consegüent millora de la qualitat assistencial és extrapolable també a l’atenció primària i comunitària on la sobrecàrrega de treball per infradotació de professionals provoca el 40% dels danys o incidències (Kuriakose, et al., 2001; Michel, et al., 2017).
Més dades. El 12% dels danys evitables que es produeixen en tots els àmbits i nivells d’atenció causen discapacitat permanent o la mort i estan relacionats principalment amb incidents relacionats amb medicaments, gestió terapèutica i procediments clínics invasius (Panagioti, et al., 2019). De fet, 1 de cada 10 persones afectades pateix els danys per errades de seguretat durant les cures al llarg de tota la seva vida. Una càrrega sanitària que s’estima en 64 milions d’anys de vida –entre 1 i 2 bilions de dòlars anuals, en funció de la discapacitat per any– semblant a l’impacte que té el VIH/SIDA. A més, des d’una perspectiva de capital humà, l’estudi indica que erradicar els danys evitables podria millorar el creixement econòmic mundial més d’un 0,7%. I és que el cost directe del tractament de les persones que han patit danys per manca de cures és significatiu i s’aproxima al 13% de la despesa sanitària mundial. En termes monetaris, això equival a uns 606.000 milions de dòlars anuals, l’equivalent a una mica més de l’1% de la producció econòmica combinada dels països de l’OCDE (Slawomirski & Klazinga, 2022).
És per això que aquest 12 de maig, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya s’adhereix a la petició de l’ICN i demana “que Catalunya inverteixi en infermeres per dignificar les condicions professionals i contractuals de les més de 55.000 professionals que exercim al territori i, alhora, incrementar les dotacions amb, almenys, 17.000 efectius. Una inversió que contribuirà a millorar el benestar de la nostra població, reduir els costos de l’atenció en salut i projectar l’economia del nostre país. Tot benefici”, apunta la Dra. Glòria Jodar, degana del CCIIC.
Mateixa demanda que fa el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) que insisteix a “solucionar el dèficit històric d’infermeres i llevadores que pateixen les comarques de Lleida”, explica la seva presidenta Mercè Porté.
