Transformació dels recursos de suport basada en els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental

fa 1 setmana

Presentació del “Programa de transformació dels suports per a persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament amb malaltia mental”.

El Pacte Nacional de Salut Mental (PNSM) –en col·laboració amb l’Institut d’Assistència Sanitària (IAC)– va presentar el passat divendres, dia 14 de juny, les conclusions i propostes del “Programa de transformació dels suports per a persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament amb malaltia mental”, elaborat per un grup d’experts multidisciplinaris dels sectors de la salut i de l’administració, entitats proveïdores de serveis i famílies.

A Catalunya es calcula que 39.000 persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament estan en risc de presentar problemes de salut mental i conductes que preocupen, i 4.000 d’aquestes, d’elevada complexitat, essent sovint excloses dels programes de suport. L’any 2003, per tal de millorar els suports a aquest col·lectiu, es va posar en funcionament un programa interdepartamental, entre el departament de Salut i el departament de Drets Socials, per atendre-les des d’un enfocament interdisciplinari especialitzat, tant des de l’àmbit de salut mental com des de l’àmbit social. Però vint anys després del seu desplegament, el model de suports encara depèn en excés de serveis institucionals i són poc resilients.

A la jornada, que es va celebrar a l’Hospital Santa Caterina de Salt i va reunir un centenar de professionals relacionats amb la Salut Mental, va assistir en representació del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, la Dra. Míriam Broncano, membre de la Comissió de Salut Mental- CCIIC i vocal del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Girona (COIGI).

UNA ATENCIÓ RESPECTUOSA AMB ELS DRETS DE LES PERSONES

Tal com va asseverar durant la seva intervenció la directora del PNSM, Magda Casamitjana Aguilà, l’estudi subratlla la necessitat d’avançar cap a un model que respecti i posi al centre els drets de les persones amb problemes de salut mental i que “siguin tractats com a ciutadans de ple dret”. D’aquí l’aposta per un model on els tractaments es facin de manera transversal amb la implicació de tots els departaments perquè, malgrat les complexitats existents, “és imprescindible una transformació de tot el model interdepartamental que segueixi les estratègies de l’Organització Mundial de la Salut de millora del suport a l’atenció de les persones”, va exposar Casamitjana.

És per això que el model d’atenció a desenvolupar, en els pròxims 10 anys, reposa en el compromís de situar el respecte i la promoció dels drets de les persones amb discapacitat i de les persones amb trastorn de salut mental i/o conducta que preocupa en el nucli dels serveis i de les actuacions desenvolupades per les i els professionals, però també de les decisions adoptades, en l’àmbit institucional, en relació amb la seva planificació i la seva dotació.

Una de les principals conclusions del grup de treball del Pacte Nacional de Salut Mental és que el paradigma d’atenció integrada és especialment aplicable a l’atenció a persones amb necessitats complexes, entre les quals hi ha les persones amb funcionalment intel·lectual límit i les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament amb alteracions de salut mental i/o de les conductes que preocupen. Sovint, a més de presentar necessitats simultànies d’atenció de la salut i d’atenció social, solen necessitar atencions especialitzades en una intensitat i freqüència superior a la que habitualment necessiten les altres persones.

La manca d’estructures o dispositius intermedis adaptats a aquest col·lectiu és evident, però també cert que en moltes ocasions el problema no és tant la insuficiència de recursos, sinó com s’utilitzen aquests. Un exemple a seguir és l’experiència de Gal·les, amb el seu model de suport a persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament amb problemes de conducta de salut mental. Van contemplar el tancament dels hospitals de llarga estada i els van substituir per un programa de base comunitària, que compta amb una gamma de serveis residencials especialitzats i equips multidisciplinaris. El model gal·lès aposta per la coordinació d’actuacions entre el sistema de salut, els serveis socials, l’educació, la justícia, els suports de voluntaris, i el treball conjunt amb els pares, mares, tutors, els cuidadors i les persones amb discapacitat intel·lectual.

A més de Magda Casamitjana, la jornada va tenir les aportacions de Lluís Torrens, secretari d’Afers Socials i Famílies del departament de Drets Socials; Josep Tristany, director del Pla director de Salut Mental i Addiccions; Magda Casamitjana, directora del Pacte Nacional de Salut Mental de la Generalitat de Catalunya,; Martí Masferrer, president de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS); Claudi Camps, director de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS; Ramon Novell i Francesc Mateu, coordinadors del grup de treball; Neus Elias, psiquiatre de la Unitat Multidisciplinària del Trastorn de l’Espectre de l’Autisme de l’àrea de Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Déu; Aida Palacín, cap del Servei de Discapacitat Intel·lectual de l’IAS; Joana Corominas, directora de l’àrea Atenció Llars i Centres Ocupacionals Valldoreix i Maresme, UAVDI i Serveis Penitenciaris; Marta Coll, tècnica de l’àrea d’Exclusió Social de Dincat, sobre mesures penals; Glòria Cerrato, directora tècnica de Support-Girona; Margarida Saiz, impulsora del Moviment Vida Independent Garraf; i Clara Clos, directora tècnica Fundació Pere Mitjans de Barcelona sobre la transició del model.